Pròleg: Benvinguts a Londres

Benvinguts a la ciutat on hi ha més gent ficada i concentrada que en tot Catalunya, on la gent dina mentre camina, on mai no saps quan travessar el carrer, on els nens petits van lligats amb una corretja, on als súpers venen copes de vi per emportar, on en un mateix carrer pots trobar la mateixa marca de roba fins a 3 o 4 vegades, on al costat de les parades de metro sempre hi ha una parada de flors, on pel mig del carrer hi ha parades de fruita, on una targeta setmanal de metro et costa el mateix que quatre T-10 per tot un mes, on es troba Harrods i la seva secció per "animals de companyia" on li pots comprar un preciós vestit d'Elvis Presley o d'Spiderman pel teu gos que t'estimes tant, on els homes del temps causen sensació i s'atreveixen a fer el gest de la porra en directe, on tenir una Blackberry o un iPhone equival a Catalunya a portar un paquet de Kleenex a la bossa (no exagero gens ni mica), on ningú no es cola al metro, on tothom se situa a la dreta a les escales automàtiques per deixar pas a les persones que volen baixar de pressa i si algú barra el pas li criden l'atenció, on als autobusos i als metros hi ha cartells per no posar la música alta als mòbils i que conviden a la gent a utilitzar els auriculars, on dins del metro s'hi respira un silenci absolut, on les botigues tanquen a les 6, sí... però els súpers a les 10!, on la cervesa (pints) va a 1'75, on els museus són gratuïts, on anar de Zona 2 oest a Zona 2 est et pot portar una hora tranquil·lament, on les distàncies són diferents, on alguns parcs són tan grans com un barri sencer de Barcelona, on no saben què són les persianes, on el maquillatge és tan important com la roba interior, on tothom té algun producte Primark a casa, on hi ha més esglésies que papereres pel carrer... continuo? Benvinguts a Londres!