Tot i que vivim en un món en què la cultura anglosaxona està molt present a les nostres vides —evidentment la nord-americana molt més, però parlo pel país on sóc ara—, i que hem conegut la cultura britànica a través de moltíssimes sèries, pel·lícules i llibres (Mr. Bean, Monty Python, Skins, Harry Potter, Dr. Who, etc.) quan vaig arribar a Londres em van cridar l'atenció moltíssimes coses. Ja havia vingut de visita un parell o tres de vegades abans, però suposo que quan véns amb la idea de quedar-t'hi durant una temporada llarga, et prens molt més temps per observar tot el que t'envolta que no pas quan vas de turisme, que vas a pinyó fix a visitar coses i a exprimir fins l'últim segon del viatge. Una de les coses que més em van impressionar són els anuncis, els cartells que pots trobar a dins dels vagons del metro, a les estacions, al carrer, a les cabines de telèfons, a les parades d'autobús, etc. Els anuncis aquí —no tots, però la majoria—, són intel·ligents, punyents, fan pensar, et fan plantejar moltes coses, juguen molt amb les paraules, fins i tot juguen entre ells (hi ha un anunci entre Orange i T-Mobile que van lligats l'un amb l'altre), estan molt treballats. Parlo dels cartells, repeteixo, no dels anuncis audiovisuals ni radiofònics.
El primer anunci que em va cridar més l'atenció és el d'una campanya publicitària impulsada pel Transport for London. Al principi no l'entenia, l'eslògan diu: "Don't let your friendship die on the road" ("No deixis morir l'amistat a la carretera", per fer una traducció així bastant poc treballada). No sabia si era un anunci per impulsar l'ús del metro en detriment de l'autobús (relacionava carretera amb autobús) o de què anava. Més tard, me n'he adonat que és una campanya dirigida a tothom, però sobretot als joves, per conscienciar la gent a l'hora de travessar el carrer o la carretera. L'anunci impressiona perquè apareix la foto de la cara d'un pre-adolescent miran-te directament als ulls que està mort enmig de la carretera. La foto, per fer més impressió, està girada de tal manera que la cara es veu en vertical, i no en horitzontal, que seria la posició normal en un cas així.
Cada dia un jove mor o és greument ferit als carrers de Londres i el teu amic podria ser el proper.A TEENAGER is killed or seriously injured on London’s roads every day and your friend could be next.
Aquesta dada és el punt de sortida de la campanya dels joves i la seguretat vial. Tampoc no cal alarmar-se, Londres no és Nàpols, els cotxes condueixen amb precaució, el problema és que amb els semàfors, com a vianant, mai no saps quan et toca passar i, a més, també s'ha de tenir un compte un enemic dels vianants que cada dia que passa en aquesta època es fa més present: la foscor. La foscor fa els vianants més vulnerables, perquè dificulta la visió dels conductors i això fa que els vianants estiguem més desprotegits. En fi, tot plegat són obvietats, però senzillament em va xocar que aquí a Londres es fes una campanya d'aquest "problema". Amb coses com aquestes, a través dels anuncis, te n'adones de les diferents maneres de pensar entre la cultura materna i la cultura estrangera.
Aquí teniu els enllaços dels anuncis penjats al youtube
Aina :) doncs sí que s'ho curren sí... I m'ha fet gràcia la comparació amb Nàpols, ja que mons pares hi van estar la passada Setmana Santa i van flipar amb la conducció allà...
ResponEliminaBé m'he llegit aquesta entrada abans que cap, així que ara vaig a per les altres :)
Espero que estiguis genial, molts petons :)
Roser