First accommodation: Chiswick

Com és la casa? Té jardí? I l'habitació, com és? És gran? I el gat? Això, això, volem saber com és el gat, com es diu i si esgarrapa!

Comencem pel principi.

A quatre dies per marxar cap a Londres, encara no tenia allotjament. Tenia el vol, però no tenia on dormir. Així que una nit de dissabte vaig començar a buscar de nou allotjament pels primers dies a Londres. La meva inicial era estar-me en un hostal molt barat amb una habitació individual. Això de les "idees inicials", un cop ets aquí, te n'adones que, o canvies la teva mentalitat, o no sobreviuràs més de dos dies. El cas és que el meu concepte de barat no lliga amb el seu (un cop arribes aquí, també et fots la gran hòstia amb els preus, però la GRAN HÒSTIA, eh?), i passar-me una setmana en un hostal em sortia per £400. D'altra banda, havia abandonat des del principi la idea d'estar-me en un hostal amb vuit persones desconegudes a l'habitació perquè no em refio de la gent. Així doncs, estava a quatre dies de marxar cap a Londres sense lloc on dormir.

Cap a la matinada, encara no sé amb quina combinació de paraules al Google vaig trobar una pàgina web, Happy Homes, que ofereix allotjament amb famílies o persones soles pel centre i sud-oest de Londres. La veritat és que al principi vaig passar del tema, però l'endemà, desesperada, vaig decidir provar sort i trucar. A partir d'allà, he de dir que tot va anar molt ràpid i no he tingut cap problema: surt més barat que un hostal amb habitació individual, et ve inclòs l'esmorzar i, a més, pots practicar anglès amb la persona de la casa. Happy Homes és un negoci que existeix des de 1987 i que està online des de 1997. El diumenge abans de marxar vaig trucar a Happy Homes i vaig explicar la meva situació a l'Erica, l'encarregada del negoci: necessitava allotjament al cap de quatre dies. La dona em va dir que era molt just, però que intentaria trobar-me alguna cosa (recordem que era diumenge). No va passar ni mitja hora que vaig rebre un correu: t'he trobat un allotjament a Chiswick, a casa d'una dona, una habitació individual, amb esmorzar inclòs i internet. No m'ho podia creure. Vaig dubtar cinc minuts però després la vaig agafar.

La casa està situadada a Chiswick, un barri amb un carrer principal amb bastant de moviment, botigues, súpers, etc. Per arribar a l'estació de metro més propera (Turnham Green) trigo uns quinze minuts... aquesta és l'única pega que li trobo. Tot i així, també tinc autobusos al carrer principal per arribar al centre o així. La casa té dues plantes, cinc habitacions (tres dobles i dues individuals), dos lavabos, una dutxa (perquè aquí ho tenen separat els lavabos i les dutxes...), la cuina, la sala d'estar i un jardinet al darrere i una entrada amb una mica de plantes.

La dona de la casa, al contrari del que pugui semblar, no és gens pesada, va molt a la seva, et deixa molta llibertat per fer el que vulguis i no et pregunta gaire què fas i què deixes de fer. De vegades sí que qüestiona coses que faig o fa alguns comentaris fora de lloc, però en general estic contenta amb l'experiència, el servei i l'eficiència de Happy Homes.

Un dels temes més importants: el gat. El gat és una gata i es diu Willow, però li diuen Wills. És de raça British Shorthair o British Blue (perquè tenen el pelatge gris-blavós). La dona de la casa em va dir que no li donés de menjar i que de vegades no tenia gaire bon humor, però en general és bastant afectuosa. Això sí, si fos per ella (la gata), sempre estaria menjant.

Tot i que l'experiència a casa de la dona ha estat bona i satisfactòria, durant aquestes setmanes he buscat i mirat pisos compartits per tenir la meva pròpia habitació i estar més al meu aire. A partir de la setmana que ve, si tot va bé, em traslladaré a viure a l'est de Londres. Recordeu la sèrie Eastenders, traduïda com a Gent del barri que feien a TV3 cap a finals dels 80, principis dels 90? Sí, sí, cliqueu aquí, aviam si us sonen aquestes imatges... Doncs jo viuré allà. Encara la fan, la sèrie, a la BBC, i hi ha dies que me l'he mirada. Aquí no tenen tantes manies, com nosaltres, que si una sèrie dura 10 anys, com El cor de la ciutat, ja se'ns fa pesada i avorrida. Aquí no, aquí hi ha sèries que fa 30 anys que duren! Com Coronation Street. Eastenders deu fer uns 20 anys i escaig que dura. Ja us aniré explicant com és la meva nova vida com a Gent del barri... podria introduir el tema de la Festa Major de Sants i establir una connexió entre Gent del barri del carrer Valladolid i Gent del barri de Londres...

Per cert, a Londres ja és Nadal! Per ells, jo crec que Halloween és una festa de pas, perquè els aparadors no estan decorats de Halloween, sinó de NADAL. Els grans centres comercials com Selfridges, per exemple, ja han ofegat els aparadors de grèvol, i han cobert les façanes de llums, i Oxford Street ja fa temps que hi ha llums penjades... déu meu, això per Nadal serà una bogeria... i ens queixem de Barcelona!