diumenge, 29 de maig del 2011

BARÇA GUANYADOR DE LA CHAMPIONS LEAGUE 2011 (WEMBLEY). PART 1: RAC1 A LONDRES!

BOGERIA EN ESTAT PUR PELS CARRERS I PEL METRO DE LONDRES.

Però comencem pel principi.

27/05/2011: Hotel Melià White House a Regent's Park. Retransmissió dels programes "Versió RAC1" i "Primer Toc".

Des de feia uns dies que sabia que part de l'equip de RAC1 d'alguns programes ("El món a RAC1", "Versió RAC1", "Primer Toc" i "Tu diràs") venien a fer els programes en directe des de Londres en motiu del partit de Champions Barça-Manchester. Alguns ja coneixeu aquesta vessant mediàtica meva que de vegades sorprèn a la gent (véase "El Gran Dictat", "Els 25", "són-les-8-del-matí-i-ningú-no-sap-la-resposta-d'una-pregunta-i-truco-a-Ràdio-Flaixbac-i-guanyo-2-entrades-de-cine", etc.). Probablement he de donar les gràcies a mons pares que sempre tenen la ràdio encesa i des de petita m'han acostumat a escoltar-la. La part de la Televisió ja no sé de part de qui em ve jajaja. El cas és que que una Ràdio Catalana vingués a Londres a fer alguns programes en directe, em feia il·lusió, era com sentir-me una mica més a casa. Veure el programa en directe que saps que en aquell moment el teu pare deu estar escoltant mentre juga a l'ordinador; veure el Joan Maria Pou, el periodista que no et deixa dormir a les nits perquè el teu pare es posa la ràdio per dormir (ell potser s'adorm, però jo m'aprenc l'aliniació del Barça i a la 1.00 li he d'anar a apagar la ràdio perquè en Pou ja ha tancat la paradeta). En fi, divendres a la tarda vaig agafar les meves coses (càmara inclosa, que ja començava a acumular teranyines) i vaig agafar el metro cap a Great Portland Street. Des de la sortida de metro ja es veu l'hotel, així que vaig anar cap allà i a l'entrada ja hi havia uns cartells amb el logo de RAC1. A l'entrada, els dos porters em van mirar amb cara de: quèfas-onvas, i jo: Hola, vinc a veure el programa de ràdio en directe! I cap al fons a l'esquerra. Un cop allà em vaig trobar amb una sala emmoquetada (sí, és que som a Anglaterra) i amb el Toni Clapés, l'imitador d'Iniesta al Crackòvia (Oriol Cruz) i el senyor Marcel·lí al fons de la sala fent el programa en directe. Al principi estava molt tallada, perquè la gent havia vingut en grup o en parelles i jo venia allà tota sola, i com que no hi havia gaire gent, cada vegada que venia algú, la gent es girava i et somreia. Vaig seure a la penúltima fila i un parell em van saludar amb un "Hola, bona tarda" (imagino per la història que fa il·lusió poder parlar català en un país estranger xDDD és com graciós). Al cap d'uns minuts vaig avançar posicions unes files més endavant. Després vaig començar a veure que la gent tenia samarretes de la Final de la Champions a Wembley i vaig veure que una noia de l'entrada de la sala les donava. Així que una noia i jo vam anar cap allà i sense dir res, la dona de les samarretes ens en va donar dues i ens va dir: "Ja teniu cara de voler una samarreta, eh?".

Una mica abans de les 18.00 hora anglesa van començar a arribar en Raül Llimós, en Jordi Évole (va ser el centre d'atenció durant uns moments) i en Joan Josep Pallàs, el subdirector d'El Mundo Deportivo. Cap a les 18.00 van fer el relleu dels dos programes i va començar el Primer toc.

És interessant veure com es desenvolupa un programa i més quan no estan en un estudi de ràdio. Els gestos que es fan amb els tècnics, la comunicació que tenien amb l'equip que es va quedar a Barcelona. Al cap d'una estona, la segona fila va quedar lliure i em vaig plantar allà al davant, tan panxa, així podria fer millor les fotos i els veuria més de prop. Vam escoltar les declaracions d'en Guardiola, l'Évole, com sempre, posant el punt d'humor i Follonero que el caracteritza. "J: Sònia, pregunta-li al Guardiolia si té algun vídeo preparat per demà... S: És que ja no puc preguntar res més... J: Doncs diga-li a algun company d'una altra cadena que ho pregunti". Al final un periodista de La Sexta (casualitat? xDDD) li va preguntar al Guardiola pel vídeo. També recordo que parlaven d'en Joan Gaspar i la seva promesa a Wembley '92 de banyar-se al Tàmesi... però tal com va dir l'Évole, si ho haguessin de fer aquest any... acabarien a l'hospital de la merda que hi ha al Tàmesi... Una cosa que em va sorprendre és que mentre hi havia talls publicitaris o escoltaven les declaracions d'algú altre, els tertulians estaven immersos en els seus iPhones, iPads o Blackberrys (actualitzant Twitters, imagino). També van parlar dels festivals i esdeveniments que s'havien postposat en motiu de la Champions (I concert d'Orgue a Montserrat (Raül: Quina pena, Jordi, tu hi havies pensat anar, no?), Concert dels Manel, etc.).

Fins aquí la primera part d'aquesta crònica de la Champions des de Londres! Més tard penjaré la 2a part, que tela! Però abans he d'anar a fer un mos...

Jordi Évole, Raül Llimós i Joan Josep Pallàs al Primer Toc des de Londres.

1 comentari:

  1. Un moment, un moment.
    Et van regalar una samarreta de la Champions NOMÉS per ser allà? Una del Barça de Champions? O la que duien els jugadors de les estrelles?!

    ResponElimina