dissabte, 20 de novembre del 2010

"Descontrol, mais i rialles" i primer dia de feina

(Pistu: títol de la cançó de l'entrada del blog? És moooolt fàcil, no em decebis!)
Nens i neneeees: què és el que no s'ha de fer mai el dia abans de començar una feina? 
Molt béeee! Deu punts! Anar de festa! Doncs l'Aina està suspesa!

Sí senyors, tinc feina. Em vaig apuntar a una agència que et dóna feina temporal en esdeveniments fent de cambrera, servint el cafè, ajudant a organitzar i desparar taules, etc. Els torns solen ser de 8 a 10 hores i no passen ràpid, us ho asseguro, tota l'estona estàs de peu i no tens descansos de vegades, però coneixes un munt de gent i gairebé tothom és molt simpàtic, comprensiu i sempre estan disposats a donar-te un cop de mà. Però comencem pel principi.

Des de feia dies que amb els del pis dèiem de sortir de festa el dimarts perquè a la majoria de gent ens anava bé (bàsicament perquè la meva companya treballa les nits de dimecres-dissabte). I precisament els de l'agència em van trucar el dimarts per saber si volia treballar el dimecres. Òbviament els vaig dir que sí, però també volia sortir de festa amb els del pis. Dimarts no va ser un dia precisament "fàcil": mentre em dutxava a les 6 de la tarda es va acabar l'electricitat, vaig haver de trucar la meva companya que estava de camí cap a casa i esperar-me un quart d'hora fins que va venir, va anar a carregar l'electricitat, em vaig continuar dutxant, però aleshores va resultar que no funcionaven els endolls  (i no em podia assecar els cabells) i vam haver d'esperar que vingués un altre company de pis que va prèmer una palanqueta de la caixa de l'electricitat i ja va funcionar tot. I s'anava fent tard, i a les 8 havíem quedat per sortir.

Ara utilitzarem una estratègia narrativa que consisteix en l'el·lipsi, que es tracta d'obviar una part de la història sense explicar-ne els detalls, entesos? I ja som al matí següent :) Tres persones que vam dormir al pis (inclosa jo) havíem d'entrar a treballar al mateix lloc a les 7.30, a les 10.30 i a les 12. (Va, quin torn us penseu que em tocava a mi? Molt bé, el de les 12). La persona de les 7.30 hi va anar a les 10.30, així que feu-vos una idea de l'estat dels del pis. Sí, sí, al final gairebé tots els del pis acabarem treballant a la mateixa agència... Jo vaig sortir de casa havent menjat mig bol de cereals amb llet cremant del microones, em vaig plantar a les 12 a Kings Place i tenia per endavant ni més ni menys que 10 hores de feina. Mare meva, els meus pensaments eren: "Aina, no ho aconseguiràs, no has menjat res, et marejaràs, et desmaiaràs, però no pots fer-los aquest paper el primer dia, hi ha gent que porta aquí des de les 7.30 del matí! I avui és el teu primer dia i només portes una hora, quina vergonya...". La feina no és difícil, vaig haver de servir menjar en un bufet, recollir plats, gots, preparar gerres i gots d'aigua, recollir plats, gots, anar a buscar coberts... aquestes van ser les meves tasques durant el dimecres, però les primeres tres hores van ser mortals. No havia menjat res des del dinar del dia abans i el bol de cereals amb llet cremant de l'esmorzar... i no hi havia indicis que em donessin dinar... Més tard, però, cap a les 5, l'ambient es va anar relaxant, vaig conèixer uns nois catalans que em van distreure una mica i vaig estar la resta de la tarda amb una noia alemanya i una italiana que també em van acabar de distreure. Al final, te n'adones que tothom està com tu: cansat, desesperat per anar cap a casa, amb la mateixa vida que tu i amb les mateixes ganes de seure que tu. Afortunadament, enlloc de plegar a les 22 com tenia establert, ens van deixar marxar a les 18.45 perquè ja no hi havia res més a fer... Sembla que al final el patiment té recompensa, però només dimecres, la setmana que ve segur que no tinc tanta sort.

Això és Kings Place, un edifici que hi ha a King's Cross on es fan conferències, concerts, exposicions d'art, etc. Dimecres passat em sembla que es feien diverses conferències sobre medicina i aparells mèdics (em sembla, perquè tampoc no t'ho expliquen).







I això és la planta -2, que és on em va tocar treballar el dimecres durant la primera part del torn. A partir de les 4 o així em vaig moure més per la cuina netejant coberts o transportant coses... Aquí al mig hi havia col·locat el servei del bufet lliure, i unes quantes taules altes perquè la gent pogués menjar a peu dret.








Va ser molt estrany, però al mateix temps reconec que després del primer dia ja t'hi acostumes. Va ser molt estrany perquè vaig arribar allà i jo no sabia on eren les coses, no sabia com havia de dur a terme el que em deien: vés a buscar forquilles. On? En un altre lloc m'haguessin dit: "Mira maca, no és el meu problema ON has de buscar les forquilles, busca't la vida", però aquí, t'ho explicaven sense males cares ni res. Kings Place és un lloc on es fan bastants actes i, per tant, la gent ja està acostumada a treballar-hi., ja sap per on moure's, ja sap on ha d'anar si no troba segons què, etc. La setmana que ve hi he de treballar tres dies, i ja no serà com dimecres (bàsicament i sobretot perquè no sortiré de festa la nit abans).

Coming soon...
  • Foto conjunta de la gent del pis: ho intentaré, així podreu posar noms a les cares, però també els demanaré permís, potser no els mola que una foto seva vagi rulant per internet.
  • Crítica de Harry Potter. HOMEEEE! No pretendreu que JO no faci una crítica de Harry Potter al meu blog, oi? Però serà a partir de la setmana que ve, si tinc temps l'aniré a veure dilluns, perquè al costat de casa tinc el cinema Genesis (heu viiist? és com si visqués a Sants! A Sants tinc el Balañá al costat de casa i aquí tinc el Genesis) i els dilluns crec que costa £4 (i £3 pels estudiants peròoooo... jo no sóc estudiant, quina llàstima!).
  • Suggeriments, propostes, són gratament acceptades, ja ho sabeu.
  • Jo! I'll come soon! Jajaja ja tinc els bitllets per Nadal: seré a Barcelona del 20 de desembre al 8 de gener. De fet crec que sóc l'única del pis que marxo per Nadal... 
Bona niit!

P.D: RECORDATORI! Recordeu de posar TV3 demà a partir de les 20.20 del vespre. I diumenge també, però no podreu marxar abans... Espero que tots els filòsofs de Catalunya em perdonin per no saber escriure "nietzscheà", però jo em pensava que estava adaptada. Mireu, tot té una explicació: jo havia de ser als estudis de Mediapro a les 13.00, però no vaig començar a gravar fins les 15.00 o així, i els estudis de televisió estan enganxats a la Universitat Pompeu Fabra, així que al matí vaig anar a classe (crec que de 10 a 11) i després vaig estar "practicant" pel concurs amb l'Amàlia amb el llibre d'El Gran Dictat que m'havia comprat ma mare. Fullejant el llibre vaig veure la paraula xauarma, que el Gran Diccionari de la Llengua Catalana (GDLC) l'ha adaptada (però el DIEC no, eh?). Aleshores, mentre feia el programa em surt la paraula "nietzscheà", que ja sabia que es referia a Nietzsche... i vaig pensar: PARAULA TRAMPA, ESTÀ ADAPTADA, SEGUR! No vaig pensar que venint d'un nom propi no l'haurien adaptat i meeeeec! Malament. Anyway, ja ho veureu, però jo us aviso amb antel·lació perquè em va fer mooooolta ràbia aquesta cagada.

diumenge, 7 de novembre del 2010

Un mes a Londres!

Primer mes a Londres... SUPERAT!

Avui fa tot just un mes que vaig arribar a Londres. Encara no tinc feina, però tinc una habitació en un pis compartit amb uns companys molt simpàtics i he conegut bastanta gent des que sóc aquí. Així que tampoc no es pot dir que hagi perdut el temps durant aquest mes. I tenint en compte que vaig arribar sense agències ni intermediaris ni res, estic molt contenta de tot el que he aconseguit fins ara. Li estic començant a agafar el truc a les coses: els autobusos, el metro, els supermercats (quins són els més barats, els més cars...), les botigues, les zones, l'anglès,  les expressions, etc...

Second accommodation: Stepney Green. 
D'oest a est.
Sí senyors, talment com una variació del títol original de la famosa pel·lícula de Hitchock North by Northwest —traduïda al castellà per Con la muerte en los talones—, m'he traslladat de l'oest a l'est de Londres. De Chiswick a Stepney Green. Unes setmanes abans de traslladar-m'hi vaig visitar la zona durant uns quants dies i la veritat és que me'n vaig endur una mala impressió, però ara que sóc aquí ho veig diferent: tinc dos autobusos davant de casa, un que funciona les 24 hores, una parada de metro també davant, tinc tres súpers a menys de 10 minuts, botigues obertes fins tard, un cine al costat de casa, una universitat —que no em serveix per res, però hi és—, no em puc queixar, no?

Pel que fa als companys de pis, em recorda molt a la pel·lícula L'auberge espagnol, traduïda al castellà per Una casa de locos. Ah, i ja que hi som, per tots aquells que pensin que els traductors de pel·lícules al castellà són uns ineptes, us he de dir que aquesta pel·lícula, NO ES POT TRADUIR PER: El albergue español. L'auberge espagnol és una expressió francesa que es refereix a una casa amb gent diferent on cadascú hi posa de la seva part, una casa caòtica, diríem. N'estic cansada que la gent critiqui les traduccions de les pel·lícules en castellà; hi ha algunes traduccions que senzillament no tenen explicació, estan mal fetes i punt, però n'hi ha d'altres que darrere tenen una explicació, un sentit, i em fa ràbia que la gent critiqui sense molestar-se en buscar PER QUÈ deuen haver traduït la pel·li d'aquella manera.

Tornant al pis on visc: està situat dalt d'un restaurant de menjar ràpid (kebab, fish&chips, hamburgueses, etc...) i té dos pisos. Quan entres del carrer s'han de pujar unes escales fins al primer pis on hi ha la cuina, el bany i dues habitacions, la meva i la d'una noia gal·lesa. Si puges més amunt, hi ha tres habitacions més on hi viuen un espanyol, un israelià i un japonès. I més amunt, es veu que hi ha un terrat, però encara no l'he vist jo. La cuina és el nostre punt de trobada (òbviament, no serà el bany...), i hi tenim una televisió i una mini barra amb cadires. També tenim un projector de cine, que és d'un dels companys, uns altaveus... m'agrada, m'agrada la casa on visc. Quan tingui fotos, ja les penjaré.
Per cert, agraeixo a tota la gent que em deixa comentaris, m'alegren els dies. Em recomforta saber que hi ha gent que em llegeix! :)