diumenge, 7 de novembre de 2010

Un mes a Londres!

Primer mes a Londres... SUPERAT!

Avui fa tot just un mes que vaig arribar a Londres. Encara no tinc feina, però tinc una habitació en un pis compartit amb uns companys molt simpàtics i he conegut bastanta gent des que sóc aquí. Així que tampoc no es pot dir que hagi perdut el temps durant aquest mes. I tenint en compte que vaig arribar sense agències ni intermediaris ni res, estic molt contenta de tot el que he aconseguit fins ara. Li estic començant a agafar el truc a les coses: els autobusos, el metro, els supermercats (quins són els més barats, els més cars...), les botigues, les zones, l'anglès,  les expressions, etc...

Second accommodation: Stepney Green. 
D'oest a est.
Sí senyors, talment com una variació del títol original de la famosa pel·lícula de Hitchock North by Northwest —traduïda al castellà per Con la muerte en los talones—, m'he traslladat de l'oest a l'est de Londres. De Chiswick a Stepney Green. Unes setmanes abans de traslladar-m'hi vaig visitar la zona durant uns quants dies i la veritat és que me'n vaig endur una mala impressió, però ara que sóc aquí ho veig diferent: tinc dos autobusos davant de casa, un que funciona les 24 hores, una parada de metro també davant, tinc tres súpers a menys de 10 minuts, botigues obertes fins tard, un cine al costat de casa, una universitat —que no em serveix per res, però hi és—, no em puc queixar, no?

Pel que fa als companys de pis, em recorda molt a la pel·lícula L'auberge espagnol, traduïda al castellà per Una casa de locos. Ah, i ja que hi som, per tots aquells que pensin que els traductors de pel·lícules al castellà són uns ineptes, us he de dir que aquesta pel·lícula, NO ES POT TRADUIR PER: El albergue español. L'auberge espagnol és una expressió francesa que es refereix a una casa amb gent diferent on cadascú hi posa de la seva part, una casa caòtica, diríem. N'estic cansada que la gent critiqui les traduccions de les pel·lícules en castellà; hi ha algunes traduccions que senzillament no tenen explicació, estan mal fetes i punt, però n'hi ha d'altres que darrere tenen una explicació, un sentit, i em fa ràbia que la gent critiqui sense molestar-se en buscar PER QUÈ deuen haver traduït la pel·li d'aquella manera.

Tornant al pis on visc: està situat dalt d'un restaurant de menjar ràpid (kebab, fish&chips, hamburgueses, etc...) i té dos pisos. Quan entres del carrer s'han de pujar unes escales fins al primer pis on hi ha la cuina, el bany i dues habitacions, la meva i la d'una noia gal·lesa. Si puges més amunt, hi ha tres habitacions més on hi viuen un espanyol, un israelià i un japonès. I més amunt, es veu que hi ha un terrat, però encara no l'he vist jo. La cuina és el nostre punt de trobada (òbviament, no serà el bany...), i hi tenim una televisió i una mini barra amb cadires. També tenim un projector de cine, que és d'un dels companys, uns altaveus... m'agrada, m'agrada la casa on visc. Quan tingui fotos, ja les penjaré.
Per cert, agraeixo a tota la gent que em deixa comentaris, m'alegren els dies. Em recomforta saber que hi ha gent que em llegeix! :)

6 comentaris:

  1. Ainaaa m'agrada el teu blog!! :) és com una telenovel·la tot i que aqui no hi és ni en Julià ni la Tresa...boh....ajaja

    M'alegro que hagis trobat un pis compartit, veig que les coses et van b i que estas disfrutant! aviam si surt algu de feina ara i jasta :D

    Weno ja aniré seguint el teu Ventdelondres!! molts petons!!!

    ResponElimina
  2. Tens raó que de vegades la gent critica per criticar... Jo personalment sóc partidaria de que no es tradueixi i punt, per començar. Però sí que hi ha gent que parla sempre per parlar.
    Bé m'alegro que hagis trobat ja un pis, una galesa eh? que guai :D
    Doncs poc a poc, ja veuràs com va sortint tot.
    M'alegro molt Aina!
    Molts petons :)

    ResponElimina
  3. Aina carinyo és tan monòleg teu aquest blog... haha! m'encanta la crítica als crítics de títols que no ve ni a cuento però és tan tan tevaaaaa! ^^ com ho vam traduir, nosaltres? Can Seixanta? Una casa de bojos? Això és can Pixa? mi no recordar..

    I que gran també la cuina com a punt de reunió.. si els nois són sexis, ja podria ser la banyera, ja! O el llit de matrimoni! juju! (és king size, el llit? o és petit?)

    Apala, cuida't! I cuina, eh! Que amb el kebab a sota... és temptador, però tot això se't fot al cul directament!


    Un petó grosgroooos! (ja tens avió per la graduació??!)

    ResponElimina
  4. ieeeee Ainaaaa!! veig k stas molt contenta, m'alegra cacho això :)
    cada setmana estic esperant que bloggegis (o com es digui) pk enganxes jejejejem si realment lo teu es això.
    M'alegro que el trasllat t'hagi anat mb i que hagis trobat un allotjament on estiguis a gust, encara que la manera d'explicar com esteu distribuits x les plantes semblava un acudit dels típics jeje.

    Bueno, espero amb impaciència el capítol 5 d'aquesta entrega tant emocionant de la teva estada a Londres XD

    Un petonet des de BCN-Sants! :)

    ResponElimina
  5. M'he donat per al·ludida perquè recordo aquella conversa a la comissió d'Alcolea XD Jo no he dit mai que siguin ineptes... però si que de vegades es prenen moltes llibertats i deixen anar tota la seva creativitat XDXD

    PD: Divendres estaven posant els llums de Nadal al carrer Aragó i vaig pensar en tu. XD

    ResponElimina
  6. M'encanta llegir-te, és com si una part de mi també fos a Londres :) Si no és molt demanar.. més actualitzacions, mademoiselle! :D

    Angie

    ResponElimina