divendres, 22 d’octubre de 2010

Pròleg: Benvinguts a Londres

Benvinguts a la ciutat on hi ha més gent ficada i concentrada que en tot Catalunya, on la gent dina mentre camina, on mai no saps quan travessar el carrer, on els nens petits van lligats amb una corretja, on als súpers venen copes de vi per emportar, on en un mateix carrer pots trobar la mateixa marca de roba fins a 3 o 4 vegades, on al costat de les parades de metro sempre hi ha una parada de flors, on pel mig del carrer hi ha parades de fruita, on una targeta setmanal de metro et costa el mateix que quatre T-10 per tot un mes, on es troba Harrods i la seva secció per "animals de companyia" on li pots comprar un preciós vestit d'Elvis Presley o d'Spiderman pel teu gos que t'estimes tant, on els homes del temps causen sensació i s'atreveixen a fer el gest de la porra en directe, on tenir una Blackberry o un iPhone equival a Catalunya a portar un paquet de Kleenex a la bossa (no exagero gens ni mica), on ningú no es cola al metro, on tothom se situa a la dreta a les escales automàtiques per deixar pas a les persones que volen baixar de pressa i si algú barra el pas li criden l'atenció, on als autobusos i als metros hi ha cartells per no posar la música alta als mòbils i que conviden a la gent a utilitzar els auriculars, on dins del metro s'hi respira un silenci absolut, on les botigues tanquen a les 6, sí... però els súpers a les 10!, on la cervesa (pints) va a 1'75, on els museus són gratuïts, on anar de Zona 2 oest a Zona 2 est et pot portar una hora tranquil·lament, on les distàncies són diferents, on alguns parcs són tan grans com un barri sencer de Barcelona, on no saben què són les persianes, on el maquillatge és tan important com la roba interior, on tothom té algun producte Primark a casa, on hi ha més esglésies que papereres pel carrer... continuo? Benvinguts a Londres!

6 comentaris:

  1. Genial! la teva manera d'escriure i d'explicar les coses al detall és genial! no he estat mai a Londres, però mentre llegia això m'has transportat allà.

    Espero que estiguis molt bé, o com a mínim millor que els primers dies. Ja et dic jo que m'enganxaré a aquest blog :)

    Mil petons des de Sants!

    ResponElimina
  2. Te sigo, te sigo! (o et segueixo, que ara em rallaràs amb per què parlo castellà!)

    un petó molt i molt i molt gros, Aina!

    te trobo a faltaaaaaar...! vesteix-te bé, eh? :)

    ResponElimina
  3. La cervesa tan barata i el metro tan car... Ara entenc moltes coses XDXD

    ResponElimina
  4. Eiiii vull venir-te a veure en aquesta ciutat sí o sí ben aviat (finals d'any o principis del vinent jejej, ki sap). Seria bo que l'últim comentari que fagis d'aquest bloc, kuan trnis, sigui el mateix text però amb notes de normalitat... llavors, voldrà dir q t'has tornat una londoner 100%. Se t'estima ^^ Marta

    ResponElimina
  5. Ei Txuski, hi ha dues coses que no pots fer, escriure entre parentesis enmig d'una història tant bona com aquesta i apostrofar en Peter Parker, i hi ha una altra cosa que jo no faria, explicar-ho tot de cop, t'has de deixar alguna cosa al tinter, alguna cosa que ens faci seguir-te, esperar impacients la següent entrega.

    Deia en Salvador Dalí que el centre del mon és a l'estació de tren de Perpinyà; tu i jo sabem que la va encertar a mitges, el centre del mon és en una estació de tren, però és a la de Sants, i ara potser s'ha traslladat temporalment a Victoria Station, al darrera d'una noieta que potser es pensava que havia perdut la seva ombra...

    Fins ben aviat quan ens farem petons i abraçades

    ResponElimina
  6. Na Caterina no sap com enviarte un missatge per això m'asessorare i voldria preguntar-te si hi ha una exposició de tapissos al Victoria & Albert ja m`ho diras. Caterina

    ResponElimina