dilluns, 30 de maig de 2011

BARÇA GUANYADOR DE LA CHAMPIONS LEAGUE 2011 (WEMBLEY). PART 2: LONDRES ES TENYEIX DE BLAUGRANA!

28/05/2011. FINAL DE LA CHAMPIONS A WEMBLEY: F.C. BARCELONA - MANCHESTER UNITED

I ja som dissabte, el dia del partit. Són les 12.00 pm i jo encara no sabia què fer: anar amb el J. i els seus amics alemanys al Walkabout a veure el partit o anar amb el B. i els seus amics a Wembley (als voltants de l'estadi) i veure'l allà. Pel que havia sentit, a Wembley havien instal·lat una fan zone pels seguidors del Barça i del Manchester (que per cert, no vaig arribar a veure), així que el meu plantejament va ser: Aina, estàs vivint a Londres, el Barça ha arribat a la final de la Champions que CASUALMENT aquest any es juga Wembley. És a dir, diferents factors no relacionats entre sí havien coincidit en la meva vida: doncs què carai, vés cap a Wembley a viure l'ambient! Així d'aquí uns anys podràs dir que eres a Wembley (Park) durant la final de la Champions Barça-Manchester.

Vaig agafar el metro (QUE MIRACULOSAMENT AQUEST CAP DE SETMANA LA PARADA DE DAVANT DE CASA NO ESTAVA TANCADA) i vaig agafar la Hammersmith&City Line cap a Great Portland Street (sí, sí, com el dia abans per anar a veure RAC1). Un cop allà, em vaig esperar uns 8 minuts fins que va arribar el metro de la Metropolitan Line. Abans que res he de recalcar que duia posada una samarreta de bàsquet del Barça de l'Amadeu, la samarreta de màniga curta de la Champions i una jaqueta a sobre. Feia una mica de rasca. En fi, la parada de després de Great Portland Street és Baker Street. Ja vaig fer bé de fer el canvi a Great Portland Street perquè a Baker Street, la marabunta que ens esperava era poca... MANCHESTER SUPPORTERS vs. BARÇA SUPPORTERS i que comenci el xou... Jajaja Va ser tot un espectacle. El vagó es va dividir en dos: els del Manchester cap a una banda (precisament on estava jo) i els del Barça cap a l'altra. Els del Manchester vinga a cantar coses que no entenia ni la meitat i els del Barça, doncs ja us les coneixereu de memòria. Els del Manchester de vegades cantaven "Qué será, será... whatever will be, will be... qué será, será..." Que per què ho cantaven? Ni idea. Només entrar al vagó, un dels seguidors del Manchester va fer un comentari rotllo: "Hòstia, ara em pensava que estava a Mallorca...". HAHAHA que graciós ¬¬ imbècil. Com he dit, sort que vaig fer el canvi de línia a Great Portland Street perquè vaig poder seure abans que tota la marabunta entrés al vagó. Als seients del costat resulta que em vaig trobar amb tres nois sud-americans seguidors del Barça. Però no vaig fer cap comentari amistós... Ja tenia prou feina a partir-me sola amb els càntics dels del Manchester.

I per fi vam arribar a Wembley Park. Eren les 6.00 pm, quedava una hora i 45 minuts pel partit (recordo que aquí el partit començava a les 07.45). Mai abans no havia trepitjat aquella zona, així que imagineu-vos la meva cara de: WHAT THE FUCK? quan vaig sortir del metro i em vaig trobar amb això:


En fi, no m'ho esperava. No sé què m'esperava, però això no. Ràpidament vaig trucar al B.: On esteu? Com hi arribo? TINC POR xDDD Jajaja Em va enviar un missatge amb l'adreça i em va dir que agafés el carrer de la dreta i seguís recte, recte. Vaig baixar les escales (que no es veuen a la foto) i vaig preguntar a un poli que bàsicament em va dir el mateix xDDD Així que res, vaig agafar el carrer de la dreta i vaig començar a tirar milles. Al cap d'una estona, el carrer es dividia en dos, però després de trucar al B. una altra vegada, vaig tirar pel de l'esquerra. A tot això, el carrer estava ple de seguidors del Barça i del Manchester menjant kebabs, hamburgueses... de tot. Jo anava preguntant als policies que em trobava pel camí pel carrer que el B. m'havia dit, però tots em deien: I don't know. Ineptes, és clar, els havien contractat només per aquell dia i no es coneixien la zona... ¬¬ Pel camí em vaig trobar un parell de personatges curiosos: un que em va demanar per entrades pel partit i un altre (un executiu amb americana i parlant pel mòbil (perdó, devia ser un iPhone o Blackberry xDDD) d'aquells que et miren per sobre l'espatlla) que em va preguntar d'on havia tret la samarreta de la Champions. I jo: Ah, no, me la van donar en un programa... I el tio va sudar de mi... i jo pensant: FOTE'T! Tu tens un iPhone, però jo tinc una samarreta de la Final de la Champions! Muajajaja (Jajaja és broma, no vaig pensar això, però sí que vaig dir: Fote't). Al final em vaig dirigir a uns de seguretat d'un local (anglesos de veritat) i em van dir que anava pel bon camí i que el carrer que buscava era al final del carrer on era.

Finalment, vaig arribar al pub —que per cert només era per culés— i vam estar comentant la jugada durant una estona amb el B., els seus amics i la gent que hi havia per allà (de Navarra, Catalunya, Toledo...). Cap a les 6.45 pm ens diuen que el pub ha de tancar perquè hi ha una llei que diu que els pubs que estiguin a menys d'una milla de l'estadi no podran emetre el partit. QUÈ? I PER QUÈ ESTAN EMETENT EL PRE-PARTIT EN UNA PANTALLA GRAN? I PER QUÈ LA GENT NO HO SABIA? I PER QUÈ EM SENTO TAN IMBÈCIL? Després d'un "espera-que-diuen-que-l'emetran", "no-no-que-diuen-que-la-poli-ha-de-complir-la-llei", "no-no-que-conec-al-segurata-i-diu-que-l'emetran", entre la policia, els amos del bar i els que érem allà, uns quants vam decidir no jugar-nos-la i vam marxar a Kilburn, una parada de metro a dos estacions de Wembley Park. El cas era que un amic del B. que havia vingut amb uns amics que eren al camp (però ell no havia entrat perquè no havia volgut pagar la pasta de l'entrada), havia viscut durant uns anys a Kilburn i es coneixia la zona i els pubs on emetien el partit. No m'ho podia creure. Faltava mitja hora perquè comencés el partit i estàvem corrents com bojos per Kilburn buscant un bar per veure el partit quan al costat de casa, per Whitechapel, en teníem uns quants a la nostra disposició. 

Vam entrar al primer pub: 90% de seguidors del Manchester i nosaltres del Barça. Bé. Darrere teníem un pirat cridant a favor del Manchester que se li marcaven les venes del coll. Bé. Els de la barra del bar no ens fotien ni puto cas (perquè érem del Barça, segurament). Bé. Saps què? Fuck off. Bé, en realitat el que va passar va ser que un que passava pel carrer va reconèixer la samarreta de l'Osasuna que duia el Borja i va picar al vidre perquè cridés al Borja. Ens va dir que coneixia pubs millors i vam sortir a la recerca d'un pub on ens volguessin servir cervesa (I SIDRA!).

Vam estar caminant durant 10 minuts i, per fi, vam trobar el pub que buscàvem. Era gran, no estava ple a vessar, tenia una pantalla immensa, hi havia gent del Barça i del Manchester (i de l'Arsenal) i la gent semblava bastant pacífica. Allà vam celebrar el primer gol del Barça i vam cantar. També vam callar quan va marcar Rooney... Jajaja I vam tornar a cantar amb el gol de Messi... i aleshores ja vaig poder anar al lavabo (perquè estava més tranquil·la). Per anar al lavabo vaig haver de passar per davant de tot de seguidors del Manchester (recordem que jo anava amb la samarreta de bàsquet del Barça) i tots em miraven amb cara de: fuig abans no t'estampi contra la paret! (jajaja bé, no tant). Cap al final del partit vaig començar a parlar amb un home gran que era seguidor de l'Arsenal i em va explicar que anava amb el Barça perquè odiava el Manchester (tot i que em va recordar que l'Arsenal havia guanyat el Barça a l'anada... i jo: sí, sí...). I quan li vaig preguntar pel Chelsea em va dir que pff... Que només anaven per la pasta... Ah, i que també odiaven als del Tottenham xDDD Molt educatiu. També hi havia gent gran que ens anava donant les mans i fent "high five". 

En acabar el partit, ens vam dirigir cap al centre. El viatge de tornada en metro va ser bastant èpic... Ens vam trobar gairebé tot de seguidors del Barça que venien de tot arreu: Sevilla, Banyoles (i ja no recordo més llocs xDDD). Ens vam embotir dins del metro i vinga a cantar i a cridar. Recordo que dins del metro hi havia un nen que devia tenir 14-15 anys que era ros, amb els ulls blaus, vaja, que tenia pinta d'anglès o d'escandinau que se'ns quedava mirant i somreia. Fins que el B. va dir: "Uff, em sembla que hi ha algú que ens entén... d'on ets?" I ell: "De Xile". I tots: "Visca Santiago... de Compostela! Però de Xile també!". Els turistes que hi havia per allà flipaven. 

Piccadilly Circus
Per fi vam arribar a Piccadilly Circus on s'havia reunit part de l'afició blaugrana per celebrar el títol. Banderes amunt, avall, del Barça, de Catalunya... allà ens vam trobar amb els amics del B. que havien anat al camp... tots estàvem molt contents i Londres s'havia tenyit de blau i grana. A partir d'allà, jo em vaig reunir amb uns amics de la feina perquè el B. i els seus amics tenien pensat anar a Brick Lane (quina-novetat.com).

Els meus amics estaven al Waxy O'Connors que està just al costat de Piccadilly Circus. És un pub que, tot i arribar quan faltaven 15 minuts perquè tanquessin, em va agradar molt. Té la característica que té un arbre (o almenys ho imita) enmig del pub. És molt gran i la música estava molt bé, també. Hi haurem de tornar. Després del Waxy O'Connors, la Jessica i el Jean van marxar i vam quedar la Manuella (alemanya) i jo. Què fem? Doncs anem a l'O'Neill's, que està al costat de China Town. Vam fer la cua del mil (on vam conèixer espanyols) però finalment vam entrar. Jo tenia les meves negatives d'anar a l'O'Neill's perquè cap al Novembre-Gener hi anava bastant i el vaig acabar avorrint. Però ahir va ser diferent. M'ho vaig passar molt i molt bé! 

Ahir a l'O'Neills vaig "descobrir"/comprovar dues coses:
  • Els nois se t'acosten més si només vas amb noies. Ok, no cal ser un geni i és de LÒGICA APLASTANT (sé que no és correcte en català però volia utilitzar aquest terme ara mateix) que els nois s'acostaran abans a un grup de noies soles que a un grup mixt amb nois i noies i arriscar-te a que un dels nois sigui la parella de la noia o mil històries vàries. Però la veritat és que jo sempre estava acostumada a sortir amb nois i noies aquí a Londres i encara no havia sortit amb només noies. O potser sí, però no tota la nit. I em va fer gràcia la situació que vaig viure ahir nit.

  • Una samarreta del Barça atreu més nois que un bon vestit de sortir de festa, unes sabates de taló i 100€ de perruqueria. Per què preocupar-se per quina roba posar-se per sortir de festa? Per què complicar-se la vida amb vestits de gala que no et deixen respirar i sabates de taló que et fan sortir llagues al peu? La solució: samarreta del Barça i avall. I tothom et parlarà. Ja sigui només per ensenyar-te el seu tatuatge del Barça al braç, per dir-te que Barcelona és una ciutat molt maca o per dir: Barça, Barça. No falla.
També vaig conèixer catalans que feia uns mesos que vivien aquí. Un dels que més recordo és un noi que em va dir que era de Barcelona (després va resultar que era de la Sènia, del sud de Catalunya... vaja, sí, Barcelona ¬¬). [Incís: Dues persones vaig conèixer ahir que eren de Barcelona i després va resultar que eren de la Sènia i de Calella... i quants en vaig conèixer de Barcelona ciutat? Cap]. El noi de la Sènia em va explicar que vivia a Londres des del Febrer i que la setmana passada havia anat a Hyde Park, a la fan zone que havien muntat, que havia contestat unes preguntes per un sorteig d'unes entrades per la final de Wembley i que li havien tocat! Però divendres les havia venut a Piccadilly. Recordo que em va dir: "Saps la diferència entre vendre les entrades i no vendre-les? La diferència està entre passar-se tot l'estiu sense treballar o passar-se l'estiu pencant. Em vaig vendre les entrades per £2.000". Hòstia puta. I el B. m'ha dit que fins a £3.000 s'havien arribat a pagar per unes entrades de Wembley. La gent està boja. Mentre aquest noi viurà tot l'estiu de puta mare a Londres, un altre s'ha gastat 90 minuts de la seva vida en un estadi. Que sí, que pot ser apoteòsic, èpic, històric, apostoflant, orgàsmic, indescriptible i tot el que vulguis, però que són £2.000!! Molt fort...

Manuella i jo a l'O'Neill's

Abans d'acabar aquesta entrada m'agradaria deixar clares algunes coses. Sóc totalment conscient que si ara mateix fos a Barcelona m'estaria cagant en TV3 i el seus canvis de programació per la celebració de la Champions. Sí, sí, i ara que tothom em tiri la cavalleria per sobre, però no hi ha dret. TV3 té... què, 3, 4 canals? I sempre ha de canviar la programació del canal "principal" pel Barça (o per la F1 en el seu defecte). També m'estaria cagant en què el món (concretament Catalunya) giri al voltant del futbol, del Barça, etc. Per altra banda, he de reconèixer que m'ha sorprès positivament el canvi d'ubicació de la pantalla gegant que en un principi havia d'estar a Plaça Catalunya i que finalment es va instal·lar a Arc de Triomf. Per fi una mica de sentit comú! I em poso de peu i reverencio l'actuació dels indignats de Plaça Catalunya davant d'un esdeveniment d'aquestes magnituds, tot el meu respecte cap a ells. Els admiro, sí senyor.
El fet d'estar visquent a Londres m'ha fet viure aquesta celebració des d'un altre punt de vista. M'he sentit com a casa, m'he sentit orgullosa d'anar pel carrer i cridar als quatre vents que sóc de Barcelona... reconec que tot això no ho hagués fet a Barcelona.
També sóc conscient que potser a molta gent els sorprèn que m'hagi posat una samarreta del barça (que per cert és de l'Amadeu... com ja t'he dit, va causar FUROR! jajaja que sàpigues que pels anglesos ets un jugador de bàsquet) i potser em criticaran i blah, blah... però és que sabeu què? QUE M'ÉS IGUAL. Que sóc a Londres, el Barça ha arribat a la final, a Wembley i ben contenta que estic! I amb quina felicitat vaig pels llocs i dic que sóc de Barcelona quan m'ho pregunten. Jo mai no he anat en contra del Barça... és més, des que era petita que anava en autocar a fer piscina extraescolar a les Piscines Picornell que cantàvem l'himne del Barça i me'l vaig aprendre de memòria (tot i que hi havia coses de la lletra que no entenia). Sempre que el Barça juga en competicions internacionals o contra el Madrid, vull que guanyi el Barça, no fotem. També, perquè negar-ho, ahir estava en joc el meu orgull, ja que cert personatge londinenc seguidor del Manchester m'havia estat punxant durant tots aquests dies que el Barça perdria i que no plorés i que blah, blah... (pesat) Els més desperts ja sabreu de qui parlo ;) Així que per mi, que el Barça hagi guanyat és una satisfacció personal, també, de dir-li: FOTE'T. "La venjança és un plat que se serveix fred" que es diu, no? Doncs toma venjança, VENDETTA! Jajaja just kidding.

Espero que aquesta entrada hagi satisfet als meus [comptats] seguidors [a veure si deixeu algun comentari, almenys per fer veure que llegiu el que poso, no? jajaja].

Demà és Bank Holiday aquí a Anglaterra! (És festa, vaja). Improvisaré...
Bona nit i VISCA CATALUNYA! :P

5 comentaris:

  1. LA TEVA MARE ET SEGUEIX ENCARA QUE NO CONTESTI ELS TEUS COMENTARIS.M'AGRADAT LLEGIRTE, ELS COMENTARIS SON MOLT SUCOSUS.

    ResponSuprimeix
  2. Aix Aineta que vols comentaris! XD
    Molta enveja em fas, moooltaaa! A mi el meu cosí em va donar entrades per anar al mini-estadi a veure el partit, cosa que el van cancel·lar quan estàvem a punt d'entrar pq feia vent i les pantalles gegants i bla bla bla...Després del partit vam anar a arc del triomf on hi havia "party party" i quan va acabar vam anar a Canaletes on evidentment a causa dels 4 imbècils de torn els mossos van carregar, em va tocar correr una mica, però res comparat a altres vegades que he corregut davant els gossos.
    L'actuació dels indignats va ser molt bona, ja que mentre els aficionats del Barça celebraven la victòria, tots els indignats estaven al voltant de la plaça amb cartells on posaven que ells no eren responsables del que passes, etc.
    I diumenge vaig anar al camp nou a rebre els jugadors, molt emotiu, però per la TV sembla molt més del que és, però va molar.
    Has vist quin resum més "pepi" del que vaig viure jo aquí a Barna?? evidentment vaig participar en diversos concursos a veure si em tocaven un parell d'entrades x wembley, però la sort no va estar de la meva part...Tot i que haig de dir q x molt que em qdes aquí a Barna, Wembley '92 ho portava a sobre, ja que vaig anar amb la samarreta del Koeman! :) i Xavi casi marca un gol com el d'ell, que si ho arriba a fer...madre mia! m'agafa un atac d'eufòria!! jeje
    Bueno maca! espero que t'hagi agradat el meu super-hiper-mega comentari, i que estiguis satisfeta amb el meu punt de vista sobre la final de la champions.

    Molts petons des de Barna-Sants! Se t'anyora moooolt! :)
    T'estimuuuuu! <3

    ResponSuprimeix
  3. Ei txuski que no et coneixia aquesta vena patriòtica, que si t'haguessis posat una samarreta del Madrit encara haguessis estat més popular... Ara vigila que no t'agafi la urticària, que sé d'algun que li ha passat, després de posar-se la samarreta dels suïssos.
    Però està bé això de les celebracions a l'estranger; per cert, aquest que et posa la mà a sobre és el B. de l'Osasuna? Digues-li que es comporti, "o habrán hondonadas de hostias", com deien a aquella pel·li de l'Airbag. I ara a veure si me'n surto que aquest comentari aparegui on toca, perquè ja n'estic fins als dallonses de fer-me un fart d'escriure i que després res de res que fins i tot rima. Fins ara, espero.

    ResponSuprimeix
  4. Veus, papa, ho has aconseguit, no era pas tan difícil! Jajaja no, el B. no em posa la mà a sobre! De fet, dissabte a la nit ningú no em va posar la mà a sobre! Però ja li diré, de totes maneres jajaja Segur que la mama, quan llegeixi el comentari, dirà alguna cosa com: "Joaaan, home, però on vas posant aquestes coses, es pensaran que ets el típic pare protector que no deixa que ningú s'acosti a la seva filla!".
    Després parlem, adéeu! Petons!

    ResponSuprimeix
  5. Aina, vaia rollaco que tens, en sèrio... sempre tots els detalls... m'he quedat amb que et vas esperar 8 minuts fins que va venir el metro xDDDDDDDD

    Aaaaai, I miss you!

    Veig que va bé :)

    ResponSuprimeix